Podeu llegir els textos que vaig publicant al fanzine 1314, cada mes parle d'un tema diferent intentant que resulte interessant. No es tracta de fer una crítica sino de parlar de temes que deriven de les imatges, instalacions, audiovisuals, etc que vaig comentant.

Si el que diu Art Spiegelman, l'autor de Maus, és veritat “el còmic reprodueix la forma en que funciona el cervell”, llavors a Frederik Peeters li funciona molt bé. És gairebé impossible deixar un còmic d'aquest fantàstic dibuixant, et veus atrapat per la seva narrativa i el seu estil gràfic i no et queda un altre remei que devorar el llibre fins la última vinyeta, fins la última paraula.

Els personatges dels còmics de Peeters semblen brollar de la punta del seu llapis amb total naturalitat, estan dotats dels atributs i les expressions necessàries per semblar humans, humans de carn i ossos que es mouen, caminen, corren, riuen i resten tristos de tant en tant. La idea de que menys és més és aplicada als gestos i als escorços donant als personatges una capacitat d'expressió il·limitada amb tan sols unes línies i uns lleugers ombrejats allà on són necessaris. És ací on radica la vertadera capacitat d'un dibuixant de còmic: Expressar molt amb ben poc.

Els enquadraments son del tot cinematogràfics sense caure en efectismes innecessaris, podem contemplar una ciutat des d'un punt de vista zenital i fer-ho, en la següent vinyeta, a ran de terra però els plans sempre estan subordinats als plantejaments narratius i ens fan apropar o allunyar-nos de la història, ens ajuden a incidir en allò que ens és contat.

Un fet sorprenent dels seus enquadraments és que tracta la vinyeta com un director de cinema i molts cops trobem als seus còmics plans on no passa res en absolut, com si la càmera s'hagués quedat engegada per un instant desprès de l'acció, invitant el lector a reflexionar sobre el que acaba de succeir. Aquest recurs em recorda a les seqüències filmades al documental de Herzog “Grizzly Man” on el protagonista deixa molts cops la càmera gravant mentre ell es prepara al contra-camp per eixir a escena. La narrativa convencional ens ha acostumat a l'acció en tots els plans fílmics, els plans on no succeeix res se'ns tornen avorrits però cal fer un esforç i descansar de tanta activitat. D'això Tarkovski en sap un rato.

Als còmic de Peeters hi ha sempre alguna cosa estranya i és que barreja constantment els productes de l'inconscient amb la realitat de la història, un capítol nou pot amagar-nos qualsevol cosa sorprenent, els espais canvien sense avís i tant ens podem trobar a una habitació com a una jungla on animals extints ens parlen sobre les coses que ens volten pel cap. Entrar als còmics de Peeters és ser arrossegat per la seva imaginació fins al final i encara més, el regust que et deixen les seves històries un cop acabades roman al pensament per uns dies.

“Píldoras azules” és un dels treballs que participa del gènere de novel·la gràfica, un tipus de còmic que ha superat els estereotips d'aquesta disciplina tractant temes que són d'interès social des d'una perspectiva seriosa i documentada sense abandonar, clar està, el terreny de la ficció.

Malgrat ser un gènere que podem considerar nou ja hi ha molts autors que s'hi dediquen, Art Spiegelman fou premiat amb un Pulitzer l'any 92 pel seu còmic Maus on contà els horrors de l'holocaust a través del testimoni d'un supervivent dels camps de concentració a Polònia. Darrerament Miquel Gallardo publica “Maria i jo” un còmic sobre la convivència amb la seva filla autista que ens aporta una valuosa informació sobre aquesta malaltia i Paco Roca ha participat als òscar amb l'animació del seu còmic “Arrugas” on ens descriu les carències, els afectes i la vida quaotidiana d'un grup de gent major.

És, pot ser, un bon moment per al còmic, enrere han quedat ja els àlbums de super-herois a l'estil Marvel, productes de la guerra freda, i les històries espanyoles d'humor, únic camí per evadir la censura franquista. El còmic, com a producte social, comença a encarregar-se dels temes que realment ens preocupen i es converteix així en una eina essencial per a la difusió de la informació i la formació dels lectors.

“Píldoras azules” Frederik Peeters Ed. Astiberri, 2003

“Dàndole vueltas”Frederik Peeters Ed. Astiberri, 2002

“Lupus” Frederik Peeters Ed. Astiberri, 2005

“Maria y yo” Miquel Gallardo, Ed. Astiberri, 2007

“Maus” Art Spiegelman, Planeta-de Agostini, 2001

“Arrugas” Paco Roca, Astiberri, 2007

L'animador japonès pioner dels dibuixos manga i l'anime Osamu Tezuka havia estat un complet desconegut per a mi fins que caigué a les meues mans un DVD d'animació experimental que recull alguns curts que dirigeix o produeix l'autor. Al DVD s'hi poden trobar curts de molts tipus tots ells interessants per un o altre motiu però hi ha un que em va cridar especialment l'atenció per les seves característiques: “Mori no dendetsu” (La Leyenda del bosque) és un obra inacabada de la que només hi han la primera i l'última parts, Osamu va morir abans de finalitzar aquesta obra pensada per a quatre parts amb música de Tchaikovski. L'argument de la història és ben senzill, la lluita dels habitants d'un bosc per defensar el seu ecosistema de la depredació humana, entre els quals destaca el protagonista, un esquirol que se les enginya per defensar el seu pare, un arbre amenaçat per l'explotació fustera.

L'argument se'ns conta, però, d'una manera sorprenent, la línia gràfica de la història va canviant sense que s'altere el més mínim el fil narratiu. Tezuka empeny l'espectador obligant-lo a adaptar-se als canvis constants en les característiques dels motius animats i, especialment, en el seu protagonista. L'autor fa, amb aquest enginy, un recorregut per la història de l'animació als EEUU, homenatjant els pioners i recorrent l'animació al llarg de les decàdes per finalitzar amb Disney i els cartons animats de la UPA.

Si observem l'obra podem diferenciar clarament set parts, cadascuna de les quals pertany a un tipus d'animació diferent, aquest podria ser un desglossament de les diferents parts:

La primera part està basada en l'animació gràfica d'imatges fixes fent travellings i zooms de càmera sobre dibuixos fixes detallats i molt expressius. En aquesta primera part cal destacar l'intercalat d'uns plànols que deixen veure l'animació per fenaquistoscopi, invent de Plateau al 1829 per demostrar les teories de la persistència retiniana.

La segona part és un reflex de la manera amb que, Émile Cohl, realitzaria el seu curt del 1908 “Fantasmagoria” i la tercera part també és un breu homenatge a un altre pioner de l'animació Windsor McCay qui realitza “Gaertie la dinosauria” el 1914. Ací el persontage de Tezuka imita els moviments i les accions de la famosa dinosauria de McCay.

A la quarta part Tezuka renova la línia gràfica per homenatjar a Otto Mesmer creador de les “Feline Follies” el protagonista de les quals era el simpàtic “Félix el gato”.

La cinquena part enganxa sutilment amb la quarta i sense que ho apreciem tenim davant els ulls l'estètica dels germans Fleischer, creadors de Popeye, Betty Boop, Flip the frog i un llarg etcètera que els hauría de conduir a competir amb la totpoderosa Disney. En aquesta part Tezuka inclou una seqüència amb rotoscòpia, tècnica inventada pels Fleischer que permetia introduir elements fotogràfics reals i seqüències cinematogràfiques als curts d'animació.

La sisena part deixa de costat el blanc i negre, els personatges i tot el bosc es plena dels colors pastels i harmoniosos de la Disney, els ulls es fan més grans, els moviments sinuosos, els pelatges dels animals dels bosc esponjosos i suaus.

I, per finalitzar, la irrupció violenta de l'home al bosc, Tezuka torna a canviar de registre gràfic, ara per descriure'ns els personatges com ho farien a l'anomenat Atom Style, la línia gràfica de la UPA dels anys 40 i 50 amb el seu persontage més famós Mr. Magoo.

Osamu Tezuka preten en aquestes set parts fer una revisió de les tècniques d'animació emprades pels pioners dels cartons animats sense oblidar-se'n, clar està, de la història que està contant. Afegeix a la simplicitat del guió, un estil molt personal on la representació del dolor i la violència no estan exempts. Tanmateix siga això el que més ens sobta de l'obra de Tezuka que, aprofitant la línia gràfica de gent tan puritana com Disney, ens mostra la violència i la cruesa de la vida amenaçada al bosc. Crea llavors una contradicció en l'espectador entre el missatge i la manera de transmetre'l.

Tampoc podem oblidar la banda sonora, la quarta simfonia de Tchaikovski, l'adaptació del ritme fílmic i l'adequació de les seqüències al ritme i intensitat de la música és completament harmònica.

Sens dubte estem al davant d'una obra imprescindible per a tot aquell que li agrade el món de l'animació però per als profans en la matèria resultarà igualment estimulant.

No done cap enllaç on poder veure el curt de Tezuka ja que ha entrat en vigor la llei Sinde per a la protecció dels grans imperis multimèdia i distribuïdors internacionals d'Internet i telefonia, però sempre podeu buscar a “Mori no densetsu” per la web. Que vos aprofite.

  Benvinguts al meu blog, aquest espai va neixer fa un any amb la intenció de ser un espai d'intercanvi d'opinions i d'idees, poc a poc he anat acotant els meus interessos i transformant-lo en un portafoli que és allò fonamental per a qualsevol artista que vullga mostrar la seva obra. Els apartats estan en canvi constant i, encara que la feina (o la falta d'aquesta) provoca certa sopor artística, vaig fent, a pas lent, algunes coses que em son d'interès.

 Aquesta serà la cinquena actualització del blog i espere que hi hagen de moltes altres.

He dividit aquest espai en  seccions. Ací teniu una breu explicació del que podreu trobar a cadascuna d'elles:

Pàgina principal

Pàgina en la que sou ara mateix

Curriculum

Informació personal, exposicions, tallers, experiència....

Portafoli

Al portafoli podreu trobar de manera separada sèries de treballs realitzats en aquestos últims anys. He decidit separar els treballs per tècniques i temàtiques i , ara mateix podreu veure: fotomontatge, fotografia i il.lustració

Per visitar

En aquest apartat podreu trobar enllaços i informació sobre exposicions vigents que puguen ser d'interés

Deixa el teu comentari

Espai per fer comentaris, publicar articles, espai de debat,

Contacte

Contacte personal via mail

Projectes

Apartat on apareixen projectes de l'autor, espai per poder compartir projectes

Taller

En el taller veurem en quin taller treballe ara mateix i sabreu si es fan activitats com ara tallers, exposicions, festivals de música clàsica.....

Nota: si no puedes iniciar sesión haz clic aquí.